PER QUÈ M’ENFADO? (per Joan Rull Camps)

PER QUÈ M’ENFADO?

Per entendre perquè les persones ens enfadem i si ens enfadem molt ens posem agressives, cal tenir en compte que com qualsevol fet humà és complex, i des de la perspectiva de la psicologia sempre tenim en compte que allò que una persona sent, pensa i fa és sota el seu propi control. Així doncs em proposo desglossar en aquest i propers articles desglossar poc a poc les causes generals, pels quals les persones ens enfadem i ens podem arribar a posar agressives, tenint en compte sempre que allò que ens motiva a sentir-nos, pensar i actuar d’una determinada manera parteix de la vivència subjectiva.

 Per començar dedicaré el present article a definir el diferents components que contempla la psicologia com a participants en la conducta agressiva i violenta, és a dir emocions implicades, tipus de pensaments facilitadors i conductes objectivament violentes.

 Les emocions implicades en la conducta agressiva.

 1.      Emocions i sentiments “negatius”: S’anomenen així perquè ens provoquen un malestar, tanmateix el que realment passa que hi ha coses que ens fan sentir malament o que no ens agraden, i les emocions ens alerten de que aquests estímuls estan presents.

 2.      Fisiologia de la ira i la ràbia: Com qualsevol altra emoció tenen un origen físic, que serveix coma activació d’un patró de resposta, aquest fet ens permet detectar i fer-nos conscients del nostre estat emocional per les pròpies sensacions físiques. Així doncs l’estat emocional és conegut i detectable de manera subjectiva, així que depèn de nosaltres mateixos poder canviar aquesta sensació desagradable.

 3.      Coneixement i control de les emocions: La reacció emocional com es pot veure és una resposta fisiològica i sensorial multi causal, però també és subjectiva per tant cadascú de nosaltres som els qui millor podem conèixer les nostres pròpies emocions, però cal estar atent ja que generalment no en som conscients fins que aquestes són molt exagerades i ens resulta més difícil contenir la resposta conductual a través d’una cerca activa d’una solució.

 Pensaments automàtics i pensaments facilitadors de la conducta agressiva.

 1.      Pensament automàtic associat a una emoció: Quan alguna cosa no és com ens agradaria que fos, ens molesta, ens fa sentir impotents, etc. Una resposta cognitiva automàtica és la de pensar en negatiu, pensar que el món és injust, que algú ens vol fer mal, etc. Aquest pensament ens acaba per obcecar en el problema i a magnificar el mateix, fent créixer alhora la magnitud de l’emoció “negativa”, fins al punt que podem arribar a perdre el control de la nostra resposta conductual.

 2.      Pensament horitzontal vs. Pensament vertical: Aquesta diferenciació fa referència a que sovint abans d’actuar deixem l’actuació al nivell de les idees abans de convertir un pensament en conducta. Així el pensament horitzontal ens pot servir per cercar alternatives (solucions) valorant les possibles conseqüències de la nostra actuació, i quan seleccionem l’actuació més adequada passar a l’acció, aquest pensament seleccionat es converteix doncs en vertical. Una actuació immediata davant un estímul també és pensament vertical; això no es sempre negatiu, ja que hi ha situacions en les que som experts o que són automàtiques (per exemple: baixar la veu de la televisió quan sona el telèfon).

 3.      Pensament alternatiu: Ens serveix per rebaixar la tensió emocional que ha provocat un pensament automàtic que ha incrementat la mateixa emoció negativa. Ens ha de permetre sentir-nos més calmats bé perquè ens aporta una solució, bé perquè ens fa veure la situació com menys negativa (relativitzar).

 Conductes agressives

 1.      Conductes associades al pensament i la emoció: Tota conducta (parlar és una conducta) porta associades unes idees i unes emocions, que són congruents. És a dir un estat emocional negatiu, portarà a un pensament negatiu i per tant una conducta negativa per a nosaltres mateixos i pel nostre entorn.

 2.      Agressivitat: verbal, física, psicològica: L’agressivitat és una estratègia defensiva i/o ofensiva que tenim les persones, però té un cost mental i físic molt elevat tant per la persona que l’adopta com pel seu entorn. La verbal consisteix en expressions de menyspreu, insults, tons de veu amenaçants, etc. La física és la que causa danys físics, cops, talls,etc. La psicològica és la que causa un estat emocional negatiu i un baix estat d’ànim en una altra persona, menyspreus, amenaces, atacs a aspecte rellevants per l’altra persona, etc.

 3.      Beneficis i costos de la conducta agressiva: Com a estratègia l’agressivitat té el sentit de poder sortir de situacions en que la nostra integritat física i moral es veu compromesa, el que coneixem com a defensa pròpia. Tanmateix genera un cost energètic molt important i requereix el manteniment d’un malestar propi que és perjudicial a tots els nivells, i les conseqüències en l’entorn són negatives. Cal doncs valorar bé si és l’única estratègia possible; ja que sovint interpretem com a amenaçant situacions que no ho són.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s