PER QUÈ M’ENFADO? (2) (Per Joan Rull Camps)

PER QUÈ M’ENFADO? (2)

Les emocions implicades en la conducta agressiva

 

Emocions i sentiments “negatius”: S’anomenen així perquè ens provoquen un malestar, tanmateix el que realment passa que hi ha coses que ens fan sentir malament o que no ens agraden, i les emocions ens alerten de que aquests estímuls estan presents.

La pràctica totalitat de les persones hem estat tristes, frustrades, impotents, rabioses, enfadades, espantades, etc. I si ens parem a pensar en els moments que hem estat així segurament descobrirem que aquestes emocions van acompanyades de sensacions físiques molestes, desagradables i fins i tot doloroses. Tals com un nus a l’estomac, taquicàrdies (més o menys lleus), sudoració accentuada, tensió muscular, etc. Malgrat aquestes manifestacions físiques aquestes respostes no ho són necessariament a un estímul físic, per tant un nou estímul no necessariament físic pot fer remetre aquest estat; alhora com que la reacció ha estat el resultat d’un processament subjectiu de la informació rebuda, podem analitzar si aquesta resposta automàtica és la que més ens convé. 

Amb això no vol dir que haguem de fugir sempre de les emocions negatives, les tenim totes les persones i són funcionals. Per exemple, quan patim una pèrdua és bo sentir tristesa, ja que ens alerta d’un canvi prou important, i analitzar el perquè ha estat important aquesta pèrdua, quines il·lusions es veuen trasbalsades o trencades, quines coses enyorarem de l’etapa que s’acaba amb la desaparició de la persona o objecte que hem perdut, en definitiva la tristesa com la resta d’emocions “negatives” ens ajuden a valorar quines coses volem conservar i quines coses voldríem canviar en futures etapes, a més d’alertar-nos de possibles perills.  

Fisiologia de la ira i la ràbia: Com qualsevol altra emoció tenen un origen físic, que serveix coma activació d’un patró de resposta, aquest fet ens permet detectar i fer-nos conscients del nostre estat emocional per les pròpies sensacions físiques. Així doncs l’estat emocional és conegut i detectable de manera subjectiva, així que depèn de nosaltres mateixos poder canviar aquesta sensació desagradable.

 

Com explica Neil R. Carlson en el seu popular llibre de text “Fisiologia de la conducta”, les conductes agressives són presents en molts animals i tenen de rerefons, la reproducció, la defensa i la predació. En el cas humà però malgrat mantenir-se un paper fonamental de la producció hormonal, el còrtex prefrontal (on és genera l’associació d’idees, el pensament conscient) i juga un paper fonamental.

En especial la regió orbito frontal, que rep informació sensorial (dels sentits: vista, olfacte, tacte, gust i oïda) i dels processos associatius que realitzen altres parts del còrtex prefrontal, amb tota aquesta informació (recordem que forma part del cervell anomenat racional o conscient) que processa envia informació i per tant influeix a àrees del sistema nerviós que controlen la resposta fisiològica i conductual, incloses les respostes emocionals,

És a dir, que com suggereixen les evidències científiques aquesta part del teixit associatiu serveix com a intermediari entre els mecanismes cerebrals implicats en les respostes emocionals automàtiques (tant les apreses com les no apreses) i els mecanismes encarregats del control de conductes complexes. Aquesta funció inclou guiar la nostra conducta i controlar les reaccions emocionals que succeeixen en diverses situacions socials.  

Coneixement i control de les emocions: La reacció emocional com es pot veure és una resposta fisiològica i sensorial multi causal, però també és subjectiva per tant cadascú de nosaltres som els qui millor podem conèixer les nostres pròpies emocions, però cal estar atent ja que generalment no en som conscients fins que aquestes són molt exagerades i ens resulta més difícil contenir la resposta conductual a través d’una cerca activa d’una solució.

Cal restar atents doncs a la resposta fisiològica i cognitiva a les emocions, per poder-les gestionar adequadament quan aquestes encara es troben en un nivell d’activació baix. En aquest moment podrem reinterpretar l’estímul (o situació), preguntar-nos si el nostre estat emocional és originat en aquest mateix moment, quina responsabilitat tenim en la situació creada i per últim cercar una solució alternativa a la negació o destrucció de l’element de conflicte.

Tot plegat incidint un cop més en la subjectivitat de les respostes, la nostra proposta derivada d’una determinada manera d’entendre el món i les situacions (sistema de creences), ha de se sempre la que ens faci sentir còmodes, sense que vagi en detriment, ni que sigui més o menys vàlida que la proposta d’una altra persona. Així doncs cadascú de nosaltres som responsables de l’opció que prenem i per tant de les conseqüències que se’n generen.

Un exemple si algú ens insulta és normal que ens faci ràbia, que ens enfadem, ens sentim tristos, desconcertats, impotents perquè creiem que no mereixem aquest insult, etc. A partir d’aquí s’obre un ventall de reaccions per les quals podem optar:

a)      expressar-li el nostre malestar a la persona que ens ha proferit el insult, fent-li saber que no entenem perquè ens ataca, però entenen que té un motiu subjectiu per fer-ho.

b)      obviar-ho, bé perquè estem segurs que no em fet res per merèixer aquest tracte i per tant no ens afecta o bé perquè pensem que no val la pena el malestar i la possible pèrdua de control que implicaria respondre. En aquest últim supòsit cal que revisem el perquè ens ha afectat aquest insult, més enllà que el propi insult, ajuda molt explicar la situació i les emocions contingudes en la mateixa per tal d’arribar a entendre-ho.

c)       podem retornar el insult, això implica que triem una resposta automàtica sense analitzar el nostre estat emocional ni saber el perquè ens han insultat a més d’obrir la porta a una escalada de tensió.

d)      podem replicar el insult, amb una altra mena d’agressió, això pot voler dir que venim ja d’un estat emocional negatiu, que hem incrementat el malestar produït pel propi insult i que estem donant una resposta desproporcionada a la situació.

Com dèiem cadascuna de les opcions a prendre tenen conseqüències, i som responsables de les mateixes, per tant si optem per retornar el insult, podem entendre que estem provocant el mateix estat emocional negatiu en l’altra persona, que d’altra banda ja el deu tenir perquè ens acaba d’insultar, si optem per respondre amb una agressió física per exemple, a més d’incrementar un estat emocional negatiu causarem danys físics, si obviem el insult, i analitzem el perquè es pot haver produït i ens tranquil·litzem pensant que no em fet res per merèixer això, podem recuperar cert nivell de calma, i si finalment optem per expressar el nostre malestar de manera calmada i mostrem la voluntat d’entendre el perquè se’ns ha insultat, serem més a prop de solucionar el nostre malestar i contribuir a resoldre el malestar de l’altre, si bé aquest només pot ser resolt per l’altra persona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s