PROGRAMES DE TRACTEMENT PSICOLÒGIC APLICATS A VÍCTIMES ADULTES D’ABÚS SEXUAL A LA INFÀNCIA. (Per Joan Rull Camps)

cartel-no-tengas-miedo-medium

PROGRAMES DE TRACTEMENT PSICOLÒGIC APLICATS A VÍCTIMES ADULTES D’ABÚS SEXUAL A LA INFÀNCIA

Pel·lícula altament recomanada, per comprendre una mica millor la temàtica sobre la que versa la següent:

Revisió sistemàtica dels programes de tractament psicològic aplicats a víctimes adultes d’abús sexual a la infància.

Joan Rull

Noemí Pereda

 Grup de Recerca en Victimització Infantil i Adolescent (GReVIA)

Universitat de Barcelona

 Introducció

 La investigació portada a terme en les últimes dècades ha constatat que les conseqüències vinculades a la experiència d’abús sexual a la infància son múltiples y afecten a diferents àrees de la vida de la víctima, tant en els seus efectes immediats (Beitchman et al., 1991; Pereda, 2009) como en aquells que poden aparèixer anys després del abús (Beitchman et al., 1992; Flitter, Elhai & Gold, 2003; Pereda, 2010)

 Aquests efectes adversos de l’abús sexual infantil han estat replicats en nombrosos treballs i es fan patents tant en estudis de bessons (Dinwiddie et al., 2000; Nelson et al., 2002) com en la investigació longitudinal (Fergusson, Horwood & Linksey, 1996), sense poder descriure un conjunt concret de símptomes que defineixi el patró conductual, cognitiu, afectiu o de personalitat d’una víctima de aquesta experiència traumàtica, i dificultant, d’aquesta manera, la seva detecció i posterior tractament (Maniglio, 2009). Cal afegir que la no revelació de l’abús sexual quan es produeixen els fets (López, 1994), condueix a que siguin poques les víctimes que reben ajuda des del principi (Nagel, Putnam, Noll & Trickett, 1997), amb el que el risc de desenvolupar problemes psicològics a l’edat adulta s’incrementa de manera significativa (Echeburúa & Guerricaechevarría, 2000; Beitchman et al., 1992). Relacionat amb aquest risc, la majoria de tractaments dirigits a menors víctimes d’abús sexual incideixen en la intervenció amb l’entorno, que ha de recolzar i facilitar un adequat desenvolupament d’aquelles àrees que s’han vist més afectades en els estudis sobre seqüeles a llarg termini, com són les dificultats en habilitats socials, habilitats relacionals, intimitat i autoestima. Malgrat això, aquest recolzament no sempre resulta eficaç o suficient per evitar els posteriors efectes de l’abuso sexual en l’edat adulta (Corcoran & Pillai, 2008) i, menys encara, si no es realitza un seguiment terapèutic de la víctima i del seu entorn (Grosz, Kempe & Kelly, 2000).

En aquesta línea, els estudis de revisió confirmen una elevada freqüència de trastorns de la personalitat en víctimes adultes (Pereda, Gallardo-Pujol & Jiménez Padilla, 2011), sent els més comuns el trastorn límit en dones i el trastorn antisocial en homes; els trastorns de l’estat d’ànim, com la depressió major i el trastorn bipolar (Martsolf & Draucker, 2005), arribant fins i tot a donar-se ideacions i conductes autolítiques; trastorns lligats directament a l’experiència traumàtica, com el trastorno per estrès posttraumàtic, habitualment d’aparició demorada i cronificat, el trastorn d’ansietat generalitzada, trastorns vinculats a crisis de pànic i a l’agorafòbia (Flitter et al., 2003; Beitchman et al., 1992), entre altres.

 Si be els primeres estudis empírics sobre psicoteràpia en víctimes de abuso sexual en la infància daten de la segona meitat de la dècada dels vuitanta (e.g. Jehu, Klassen & Gazan, 1986; Alexander et al., 1989; Carver, Stalker, Stewart & Abraham, 1989; Roberts & Lie, 1989), és en els últims anys quan s’han produït un major nombre de publicacions. Son diversos els treballs publicats sobre como tractar aquestes múltiples conseqüències des de diverses disciplines, perspectives teòriques i formats, sense arribar a demostrar que cap d’aquestes intervencions és superior a les altres de  forma global (Hetzel-Riggin, Brausch & Montgomery, 2007). Pel que fa a la intervenció psicològica, ni els metanàlisis (Harvey & Taylor, 2010) ni les revisions sistemàtiques (Martsolf & Draucker, 2005) publicades fins ara, han pogut demostrar una major eficàcia d’un tractament sobre un altre, sent els programes que combinen diferents tècniques cercant el major benefici del pacient els que han aconseguit uns efectes més rellevants (Taylor & Harvey, 2010).

 Veient la complexitat i diversitat de trastorns i problemes que es relacionen amb l’abús sexual en la infància, la idea d’un tractament únic, aplicable a totes les víctimes d’aquesta experiència, no sembla una opció realista ni adequada, donat que l’abús sexual a la infància és una experiència vital, no un conjunt de símptomes específics, i cada persona compta amb els seus propis recursos per arribar al objectiu de la superació (Hetzel-Riggin et al., 2007; Parker et al., 2007). En aquest sentit, el concepte de resiliència i l’existència de factors de protecció en la víctima, referint-se a la interacció entre las característiques de l’individu i del seu entorn amb la situació, (Luthar, Cicchetti & Becker, 2000) juegan un fuerte papel, que no puede obviarse.

 L’objectiu del present estudi es descriure i analitzar de forma crítica aquells treballs publicats en els últims deu anys respecte a la intervenció psicològica amb víctimes adultes d’abús sexual a la infància donat que, si bé existeixen diversos treballs de revisió publicats en llengua anglesa (destacant la recent publicació de Taylor y Harvey, 2010), aquests han utilitzat criteris amplis, que no sempre han tractat la experiència d’abús sexual com el principal motiu de consulta pel tractament. D’altra banda, no existeixen estudis sobre aquesta temàtica en llengua espanyola, si bé destaca el recent treball de Sánchez- Meca, Rosa-Alcázar y López-Soler (2011) amb menors víctimes d’abús sexual.  El que limita l’accés de molts professionals a resultats rigorosos sobre l’efectivitat de programes i línees d’intervenció que poden estar aplicant en la seva pràctica clínica i que requereixen d’una revisió crítica.

  Revisió completa / Revisión completa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s