PER QUÈ M’ENFADO? (3) (per Joan Rull Camps)

el pensament

PER QUÈ M’ENFADO? (3)

Pensaments automàtics i pensaments facilitadors de la conducta agressiva.

Com ja explicàvem en la introducció d’aquesta sèrie d’articles dedicats a l’agressivitat i la violència, tota conducta humana té relacionada a la mateixa una o diverses emocions i un o diversos pensaments.
En l’anterior article de la sèrie parlàvem de les emocions relacionades o més ben dit de com és relacionen les emocions amb la conducta violenta, i d’algunes alternatives de gestió emocional. Per tant i per seguir un ordre en el present farem el mateix amb els pensaments en el present article.

Pensament automàtic associat a una emoció

Quan alguna cosa no és com ens agradaria que fos, ens molesta, ens fa sentir impotents, etc. Una resposta cognitiva automàtica és la de pensar en negatiu, pensar que el món és injust, que algú ens vol fer mal, etc. Aquest pensament ens acaba per obcecar en el problema i a magnificar el mateix, fent créixer alhora la magnitud de l’emoció “negativa”, fins al punt que podem arribar a perdre el control de la nostra resposta conductual.

L’automatització d’aquest pensament es produeix de manera casual, per aprenentatge directe de situacions anteriors, ja siguin viscudes directament o conegudes, per tant quan succeeix un fet semblant a un anterior on hem patit, tornem a patir i pensem que aquella situació està destinada a fer-nos mal; es tracta d’un mecanisme defensiu i que ens pot ser útil en determinades situacions però cal anar en compte, ja que cada situació és diferent i ens pot portar a jutjar malament les intencions de les persones i a fer anticipacions errònies de les situacions.

Pensament horitzontal vs. Pensament vertical

Aquesta diferenciació fa referència a que sovint abans d’actuar deixem l’actuació al nivell de les idees abans de convertir un pensament en conducta. Així el pensament horitzontal ens pot servir per cercar alternatives (solucions) valorant les possibles conseqüències de la nostra actuació, i quan seleccionem l’actuació més adequada passar a l’acció, aquest pensament seleccionat es converteix doncs en vertical. Una actuació immediata davant un estímul també és pensament vertical; això no es sempre negatiu, ja que hi ha situacions en les que som experts o que són automàtiques (per exemple: baixar la veu de la televisió quan sona el telèfon).

En relació amb l’agressivitat i la violència, i en no precipitar-nos en la resposta, val la pena contemplar sempre totes les opcions de resposta i valorar els guanys i les pèrdues que se’n poden derivar, tant a nivell material, com emocional, ja que com dèiem a l’article dedicat a les emocions la conducta violenta generalment no resol el problema i té un elevat cost pel que fa al benestar emocional.

Pensament alternatiu

Ens serveix per rebaixar la tensió emocional que ha provocat un pensament automàtic que ha incrementat la mateixa emoció negativa. Ens ha de permetre sentir-nos més calmats bé perquè ens aporta una solució, bé perquè ens fa veure la situació com menys negativa (relativitzar).
Per cercar l’alternativa correcta cal tenir un bon coneixement de les pròpies emocions i del propi cos, ja que el pensament alternatiu que ens farà arribar a una conducta que puguem executar amb calma i assumir-ne fàcilment les conseqüències serà aquella que ens generi un estat emocional més agradable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s