L’AFRONTAMENT DEL DOL (per Xènia Foixench Mateu)

dol

L’AFRONTAMENT DEL DOL

El procés de dol davant de la mort d’una persona estimada és una reacció normal. Però de vegades ens podem trobar davant d’un dol patològic quan aquest es complica. És quan recomanem teràpia psicològica. Hi ha quatre criteris per determinar si ens trobem davant d’un dol complicat. A continuació resumim les característiques:

–         Criteri A: presentar de manera significativa pensaments intrusius, enyorança extrema, búsqueda persistent o soledat com a resultat de la mort de la persona.

–         Criteri B: Presentar cada dia almenys la meitat dels següents símptomes que són manca d’objectius, sensació de fredor i indiferència, dificultats en acceptar la pèrdua, sentir la vida buida i sense sentit, sentir la mort com part d’un mateix, trencament en la manera d’entendre el món i excessiva irritabilitat.

–         Criteri C: La durada dels símptomes anteriors és de com a mínim 6 mesos.

–         Criteri D: El trastorn causa un important deteriorament de la vida social, laboral o d’altres activitats significatives de la vida de la persona en procés de dol.

Què podem fer davant del nostre propi dolor?

El primer pas per aprendre a superar el dol i afrontar la mort és reconèixer que tenim un problema i que hi volem posar solució. Ens hem de permetre estar en dol i sobretot no tindre por a tornar-nos bojos: la nostra ment té una forma natural de tornar a un equilibri homeostàtic i cicatritzarà les ferides psíquiques. Hem de confiar en els nostres propis recursos per seguir endavant. No es tracta d’oblidar a la persona sinó poder-la recordar sense que ens resulti dolorós.

És molt important acceptar que es tracta d’una pèrdua irreversible i per tant, la nostra vida no podrà ser igual que abans. Cal una reorganització del sistema familiar i de la vida quotidiana, establir-nos noves metes i relacions.

No es tracta d’un bon moment per a prendre decisions importants, les hem d’aplaçar fins que ens sentim més preparats i sobretot no hem de descuidar la nostra salut, ja que el pensament continu en l’altra persona ens fa incapaços de pensar per nosaltres mateixos.

Ens hem de donar temps per recórrer el camí del dol i permetre’ns sentir les emocions que ens venen (tristesa, ràbia, desesperança..). És un moment en que tendim a exercir sobre nosaltres mateixos una culpabilització invisible.  És per això que ens hem de donar permís per sentir plaer amb petites coses que ens pot oferir la vida quotidiana.

La búsqueda de recolzament social, l’experiència compartida del dolor i la implicació en grups d’ajuda han resultat ser molt beneficiosos per a les persones amb dol complicat. No hem de tenir por a demanar ajuda.

 Què podem fer davant d’algú en procés de dol?

Els tòpics: ho estàs fent molt bé, truca’m si necessites alguna cosa, sé com et sents o el temps ho cura tot resulten totalment inútils. El més important és preguntar com se sent la persona en aquest moment quan ens hi comuniquem, prendre nosaltres la iniciativa de trucar-la. Cal escoltar molt més del que es parla i oferir ajudes concretes. Quan fallen les paraules, el contacte físic és molt important: una abraçada, una carícia, poden fer sentir més còmode a la persona. També resulta beneficiós parlar sobre les nostres pèrdues i de com ens hi adaptem per crear un bon vincle comunicatiu. Per acabar, cal ser molt pacient i fer entendre que estem allà. Hi ha poques normes per ajudar, a part de l’autenticitat i el voler cuidar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s