PER QUÈ M’ENFADO? (i 4) (per Joan Rull Camps)

agresion

PER QUÈ M’ENFADO? (i 4)

Per acabar amb aquesta sèrie d’articles sobre l’agressivitat, parlarem de les conductes, d’allò que podem veure o sentir, com sempre relacionat amb les emocions i els pensaments. Després de descriure que considerem com a conducta violenta, intentarem donar algun consell pràctic per mirar d’evitar aquestes conductes que tant ens poden perjudicar a nosaltres mateixos i al nostre entorn.

Conductes agressives

1. Conductes associades al pensament i la emoció: Tota conducta (per exemple: parlar és una conducta) porta associades unes idees i unes emocions, que són congruents amb aquesta. És a dir un estat emocional negatiu, portarà a un pensament negatiu i per tant una conducta negativa per a nosaltres mateixos i pel nostre entorn. És a dir que una bona gestió emocional ens facilitarà la tasca alhora de triar la conducta que realitzarem.

2. Agressivitat: verbal, física, psicològica: L’agressivitat és una estratègia defensiva i/o ofensiva que tenim les persones, però té un cost mental i físic molt elevat tant per la persona que l’adopta com pel seu entorn. La verbal consisteix en expressions de menyspreu, insults, tons de veu amenaçadors, etc. La física és la que causa danys físics, cops, talls,etc. La psicològica és la que causa un estat emocional negatiu i un baix estat d’ànim en una altra persona, menyspreus, amenaces, atacs a aspectes rellevants per l’altra persona, control sobre les activitats i la vida en general de l’altra persona no deixant-la desenvolupar com a ella li agradaria,etc.

3. Beneficis i costos de la conducta agressiva: Com a estratègia l’agressivitat té el sentit de poder sortir de situacions en que la nostra integritat física i moral es veu compromesa, el que coneixem com a defensa pròpia. Tanmateix genera un cost energètic molt important i requereix el manteniment d’un malestar propi que és perjudicial a tots els nivells (físic i psicològic) , i les conseqüències en l’entorn són negatives. Cal doncs valorar bé si és l’única estratègia possible; ja que a vegades interpretem com a amenaçant situacions que no ho són.

 Que puc fer si recorro massa sovint a la violència?

Hi ha persones que per diversos motius viuen instal·lades en un estat emocional negatiu, això pot estar relacionat amb una baixa autoestima, una pobra assertivitat, una baixa empatia i en general un profund desconeixement de les emocions, i de la pròpia subjectivitat diferenciada de la subjectivitat de les persones del seu entorn.

La bona noticia és que tots aquests aspectes es poden treballar recorrent al psicòleg, que ens ajudarà a conèixer quines situacions ens fan sentir bé i quines malament, a prendre consciència que si bé són els estímuls externs els que ens generen emocions, l’emoció que ens genera no és responsabilitat de ningú més que de nosaltres mateixos (exceptuant atacs evidents i intencionats: insults, agressions, coaccions, amenaces,…), per tant és a les nostres mans canviar aquest estat emocional negatiu o almenys impedir que creixi fins a tal punt que no el puguem controlar; també ens ajudarà a saber que les coses les veiem de determinada manera perquè hem aprés a interpretar-les així, però que no és l’única interpretació possible, etc.

Alguns consells pràctics per evitar recórrer a la violència podrien ser:

a)      Tècnica del temps fora: Davant els primers indicis de ràbia davant un conflicte, marxar de la situació fins que recobrem la calma per poder exposar la nostra posició amb calma.

b)      Quan alguna cosa ens genera una emoció negativa (l’actitud d’una persona, un problema que no sabem com resoldre, una decisió incerta,…), cal explicar-ho per mirar de resoldre la situació, perquè l’altra persona prengui consciència del nostre estat emocional, o simplement per rebaixar la tensió interna.

 c)      Encara que estiguem convençuts que tinguem raó, res ens dona dret a imposar-la a ningú, per tant hem d’intentar sempre expressar el nostre desacord parlant en primera persona del singular i parlant de les nostres emocions. Sempre que fem referència al que creiem que pensa o sent una altra persona, haurem de referir-nos-hi com una impressió nostre, ja que no tenim cap evidència del que sent o pensa una altra persona.

 d)      Hem de tenir cura del que nosaltres fem, ja que el que fan els altres és responsabilitat dels altres, i no ho podem controlar. Malgrat ens sembli injust o malament, no podem fer una altra cosa que fer constar el nostre malestar davant d’això, i si persisteix la actitud que a nosaltres ens fa sentir malament, mirar de marxar de la situació.  

 e)      No posar en els altres la responsabilitat del nostre benestar,  ja que aleshores en perdem el control, i la pèrdua del control sobre un mateix sempre porta a un malestar intern que s’acaba projectant a l’exterior.

 Tot plegat va dirigit a que ens respectem a nosaltres mateixos, ja que no hi ha una manera correcte de fer les coses i tampoc hi ha coses a fer millor que altres, tot radica en el valor que li donem. Per tant si vivim com pensem i d’una manera que ens faci sentir bé més difícilment ens enfadarem fins a nivells de pèrdua de control.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s