EMDR: UN TRACTAMENT INNOVADOR I EFICAÇ QUE CREIX EN POPULARITAT (per Xènia Foixench Mateu)

eye-movement

EMDR: UN TRACTAMENT INNOVADOR I EFICAÇ QUE CREIX EN POPULARITAT

EMDR són les inicials dels  termes anglesos Eye Movement Desensibilization and Reprocessing ( Desensibilització i Reprocessament per Moviments Oculars) i es tracta d’un abordatge psicoterapèutic que ha resultat ser molt eficaç en el tractament de traumes i dificultats emocionals causades per experiències difícils en la vida del subjecte.

L’any 1987, la doctora en Psicologia Francine Shapiro va observar casualment mentre caminava pel bosc que el  moviment ocular reduïa la intensitat dels pensaments pertorbadors. A partir d’aquest fet va estudiar científicament aquest efecte i l’any 1989 ho va fer públic al Journal of Traumatic Stress. Des de llavors aquest tractament s’ha anat desenvolupant i evolucionant i actualment és utilitzat per terapeutes de tot el mon.

Un trauma es podria definir com una ferida psicològica. Segons Shapiro podem dividir els traumes en T majúscula (desastres provocats per l’home, accidents, desastres naturals, violació, abús sexuals, agressions, etc.) o en t minúscula ( experiències que no son qualificades de trauma però impacten sobre la manera en que un es veu a sí mateix, als altres i al món, i constitueixen la principal font de disfunció present.

Què pot tractar l’EMDR?

Des de fòbies, atacs de pànic, mort traumàtica i dols, incidents traumàtics en la infància, des de desastres naturals fins a angoixa i/o fòbia a parlar en públic, per millorar el rendiment en el treball, en els esports i en les interpretacions artístiques.

Segons aquest model  els records s’emmagatzemen en xarxes neuronals interconnectades entre sí, però en el cas de situacions traumàtiques, la intensa reacció fisiològica d’estrès i terror que es produeix, bloqueja el processament de la informació del succés i la informació queda fragmentada en el sistema nerviós. D’aquesta manera pensaments, imatges, emocions i sensacions relacionades amb la situació, poden activar-se davantd’estímuls interns i externs, i continuen influint en la nostra conducta i personalitat en el present.

Mitjançant el reprocessament dels records traumàtics anteriors, l’EMDR capacita al pacient per  generalitzar cognicions positives cap als records associats que es troben emmagatzemats en las xarxes neuronals, permetent així conductes més adaptatives en el present. L’EMDR es dirigeix a les experiències responsables de que la cognició, afecte i sensacions físiques negatives s’instal·lessin en el sistema nerviós del client. Un cop els records hagin estat processats mitjançant EMDR, se sol produir  un canvi fisiològic responsable de que la imatge molesta es dilueixi apropiadament juntament amb les creences, sentiments i sensacions físiques associades. S’elimina el “bloqueig” (és a dir, la informació disfuncionalment emmagatzemada) en el sistema nerviós del client i la pertorbació es recondueix a una resolució adaptativa a mesura que s’activa el procés de curació natural.

Com es produeix el reprocessament?

El reprocessament de la informació es duu a terme a través de la estimulació bilateral, ja sigui a través dels moviments oculars –el pacient ha de seguir el moviment dels dits del terapeuta-, tons d’àudio o estimulació tàctil. Aquesta activació de l’atenció dual es només un component de l’EMDR i s’utilitza per activar el sistema de processament de informació del client mentre centra la seva atenció en el trauma passat, estímul disparador en el present o esdeveniment futur.

La Desensibilització i Reprocessament per  Moviment  Ocular (EMDR) segueix el protocol de les 8 fases següents:

Fase 1: Historia del client i planificació del tractament.El terapeuta obté una historia completa del client i desenvolupa un pla de tractament. Aquesta fase inclou una discussió sobre el problema específic que l’ha portat a teràpia, les conductes derivades d’aquest problema i ​​els símptomes.

Fase 2: Preparació: El terapeuta ensenya algunes tècniques específiques per afrontar qualsevol pertorbació emocional que pugui sorgir. Si s’aconsegueix dominar-les, es pot passar a la següent fase. Un dels objectius principals de la fase de preparació es el d’ establir una relació de confiança entre el client i el terapeuta.

Fase 3: Avaluació. S’utilitza per accedir a cada objectiu d’una manera controlada i uniforme per a que pugui ser efectivament processat.

Fase 4: Desensibilització: Es centra en les emocions pertorbadores del client i les sensacions.

Fase 5: Instal·lació. L’objectiu es concentrar i augmentar la força de la creença positiva que la persona  ha identificat per a  reemplaçar la seva creença negativa original.

Fase 6: Comprovació de las sensacions corporals. Després de que la cognició positiva s’hagi enfortit i instal·lat, el terapeuta demana a la persona que porti la meta original a la seva ment, per veure si identifica qualsevol tensió residual en el seu cos.

Fase 7: Tancament. El tancament assegura de que la persona es senti al final de cada sessió millor que al principi.

Fase 8: Reavaluació. En les sessions posteriors, el terapeuta s’assegura que els resultats positius s’hagin mantingut, identifica noves àrees que necessiten tractament, i continua el reprocessament dels objectius addicionals.

L’EMDR també es centra en la elaboració d’una plantilla positiva que facilitarà la incorporació de conductes futures apropiades per al pacient o el reprocessament de successos futurs anticipats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s