LA MEDIACIÓ: PAL·LIAR LES CONSEQÜÈNCIES D’UN FET TRAUMÀTIC. (Per Joan Rull Camps)

mediació

LA MEDIACIÓ: PAL·LIAR LES CONSEQÜÈNCIES D’UN FET TRAUMÀTIC.

Quan patim perquè algú ens ha fet mal de manera objectiva (robatori, agressió,…) o subjectiva (separació o divorci, herències i disputes en general) ens resulta molt complicat perdonar. El més normal és que ens sentim molt malament i el nostre objectiu principal generalment és que aquella altra persona o persones pateixin el que hem patit nosaltres i resulta molt difícil fer un exercici d’empatia i comprendre les motivacions de les altres persones. Fem atribucions negatives, facilitant així que ens enquistem en la nostra posició, i ens acabem centrant en que l’altra persona pateixi en lloc d’intentar reparar el nostre dolor. O al revés no reconeixent les coses que poden haver molestat a l’altra persona, en els casos de disputes contencioses. Sigui quin sigui el cas, això dificulta que puguem engegar els processos d’empatia i assertivitat tant necessaris per la reparació del propi ser.

A continuació us presentem diversos supòsits on s’ha mostrat útil la mediació, per en última instància reduir el malestar de les persones implicades.

La mediació en justícia de menors.

On s’ha fet més palès que la mediació pot tenir un èxit superior a les sentències de càstig en l’àmbit jurídic, ha estat en la justícia de menors. En aquests supòsits penals en que l’autor (d’un furt, robatori, danys a bens o a persones,…) del delicte, el fiscal pot decidir si proposa la mediació com a via alternativa a la judicial o com a part d’aquesta. Un cop s’inicia el procés si el jutge accepta la proposta del fiscal, ja s’inicia el procés de mediació, si al final del procés judicial la mediació ha tingut èxit  el jutge pot suspendre, reduir o modificar la mesura reeducativa que li pertocaria a l’infractor.

L’objectiu últim de la mediació és la reparació del danys causat a la víctima, per aquest motiu és important que tant el menor encausat com la víctima dels fets compleixin una sèrie de criteris d’accés:

Menor encausat: 

a)      S’ha de responsabilitzar dels fets.

b)      Ha de mostrar voluntat i compromís per participar en la mediació.

c)      Ha de tenir capacitat per entendre l’alternativa proposada.

d)      Cal comptar amb el consentiment dels pares o tutors legals.

Víctima dels fets:

a)      Ha de mostrar interès en ser reparada (no la pot moure l’ànim de venjança).

b)      Ha de mostrar voluntat i compromís per participar en el programa.

c)      Ha de tenir capacitat per entendre l’alternativa proposada.

d)      En el cas que la víctima sigui menor, també cal el consentiment dels pares o tutors legals.

 El mediador de justícia de menors organitza la seva tasca en 4 fases: 

  1. Ofereix informació sobre el procés a les dues parts i valora que tant víctima com menor encausat compleixin els criteris d’accés.
  2. Avalua el conflicte i prepara solucions alternatives de reparació dels danys, alhora que ajuda i orienta a les parts per a una possible trobada.
  3. Arbitra en la trobada entre les parts que ha de girar entorn a activitats educatives orientades a la reparació.
  4. Per últim cal que s’acabin signant els acords de reparació.

La mediació en els contenciosos civils.

Si bé en la jurisdicció de menors els mediadors formen part del sistema públic de justícia en els casos civils també es pot recorre a la mediació privada i en segons quins casos no haver de passar per un procés judicial complex i desgastant per a totes les parts. De fet a nivell de contenciosos civils, la mediació es contempla com a extra judicial (sense renunciar a arribar a aquesta via) o com a part del procés.

De fet en els casos de separacions i divorcis amb fills de la parella queda prescrit que el millor per preservar els menors és poder resoldre-ho per negociació, en que no intervé cap tercera persona, però si això no és possible, el següent pas és la mediació que en definitiva és la cerca d’una solució justa i equitativa per totes les parts implicades amb l’ajuda d’una tercera persona que és imparcial davant del litigi (Brisson, 1997).

 Més enllà de la definició que un acabi matisant del que és una mediació hi ha uns criteris acceptats internacionalment de quines etapes ha de tenir:

 ETAPA DE PREMEDIACIÓ

  • Conversa telefònica o entrevista individual.
  • Informar somerament i valorar la demanda.
  • Primera entrevista conjunta.
  • Presentació del mediador: amb una explicació de la seva figura.
  • Primera exploració del problema i resoldre si el conflicte pot o no ser mediat.
  • Verificació de la voluntat de treballar per assolir un acord.

 ETAPA DE MEDIACIÓ

  • Exploració d’objectius i redefinir el conflicte en funció d’aquesta.
  • Valorar les alternatives proposades.
  • Proposta d’alternatives..
  • Acords, redacció d’acords, lectura i firma.
  • La durada sol ser de 3 mesos però es pot allargar
  • Seguiment telefònic o entrevista de seguiment (és recomanable fer-ne un mínim de dos, als 3 i als 6 mesos després d’haver signat els acords)

 A més tota mediació ha de complir amb els principis de voluntarietat, confidencialitat i reserva, imparcialitat i neutralitat, bona fe, assistència personal i protecció de l’interès superior del menor i/o de les persones dependents.

Si es compleixen aquests criteris generals la mediació pot ser aplicada a qualsevol àmbit: laboral, penal, consum, sanitari, etc.

Fonts:

 Tomic –Obrdalj Martinovic V. i Martínez Ravanal V. (2005)

Cervantes Sánchez O.M. (2009)

Blanco Carrasco M, (2009)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s