BEZNESS (Per Joan Rull Camps)

 

 

bezness

BEZNESS

Aquest escrit és merament orientatiu, ja que sense explorar un subjecte és complicat fer un perfil de manera acurada, tanmateix des d’una perspectiva forense no hi ha cap motiu per pensar en qualsevol tipus de explicació patològica que pugui derivar, en una comprensió o justificació dels actes d’aquest estafadors.

Des de la psicologia forense i criminal, només es contemplen com a eximents o explicacions psicològiques que facin les capacitats cognitives i/o volitives insuficients o no adequades per comprendre que s’està causant un dany, físic i/o psíquic en l’altra persona. Així doncs a un estafador/a no li importa que l’altre persona pateixi la pèrdua d’uns diners, un desengany emocional, etc. El que vol és aconseguir una recompensa, i per aquesta farà servir l’estratègia de prometre a la víctima allò que aquesta vol aconseguir: multiplicar els diners entregats, una vivenda, un tros de paradís religiós, un amor etern, favors sexuals, etc.

En el cas concret dels bezness el que fan és oferir a les dones europees un amor exòtic i interessant, promeses d’amor i fidelitat que han aprés que és el que els agrada sentir, això combinat amb la creença de que les dones europees són fàcils i que les persones provinents d’Europa  tots nedem en l’abundància són les justificacions que ells es creuen per no acceptar el dany emocional que causen les seves accions. A més un bezness hàbil pot arribar a fer molts diners, amb la qual cosa l’abundància de la recompensa, encara justifica més encara les seves accions. A nivell psíquic però es fa complicat parlar de manca d’empatia o algun tipus de psicopatia, ja que rarament tornen a veure les seves víctimes i tenen molt més pes les creences sobre la riquesa europea o americana i les afirmacions de no haver patit dany de moltes víctimes, per orgull o per vergonya; que no pas les persones que els recriminen la seva actitud i els fan saber el danys que han causat. Per tant no és que siguin incapaços de comprendre el dany causat, no crec que hi hagi desconnexió emocional, si no incomprensió de que aquestes accions d’estafa puguin causar un dolor o dany prou important.

Evidentment a nivell cognitiu sembla que són persones intel·ligents, amb la capacitat de comprendre el món i de organitzar estratègies per resoldre conflictes i assolir els seus objectius.

Veiem doncs algunes patologies de personalitat que podrien encaixar a simple vista amb les accions dels bezness; el que més es podria aproximar serien els trastorns de personalitat però veiem com es defineixen al manual DSM -IV:

“Un trastorn de la personalitat es un patró permanent i inflexible d’experiència interna i de comportament que s’aparta acusadament de les expectatives de la cultura del subjecte (Criteri A), té el seu inici a l’adolescència o principi de l’edat adulta, és estable al llarg del temps i comporta un malestar o perjudicis per al subjecte.”

Veient aquesta definició podem entendre que la seva forma de comportament vers les dones i especialment vers les dones estrangeres, no està penalitzat en la seva cultura, per tant no podem parlar d’un trastorn de personalitat, en tot cas d’una estructura de personalitat que es vista per nosaltres com desadaptativa.

Malgrat que aquesta definició general aplicable a tots els trastorns de personalitat ja descartaria aquest tipus de patologies mirem concretament els trastorns recollits al DSM-IV que podrien aproximar-s’hi. 

  • El trastorn antisocial de la personalitat es un patró de menyspreu i violació dels drets dels altres.

 

  • El trastorn límit de la personalitat es un patró d’ inestabilitat en les relacions interpersonals, la auto imatge i els afectes, i d’una notable impulsivitat.

Com vèiem amb aquestes especificitats podríem considerar els bezness afectats per una d’aquestes dues patologies, sent el trastorn antisocial de la personalitat, considerat per alguns autors com una variant de la psicopatia i la sociopatia. Tanmateix en societats masclistes com la dels bezness els drets de les dones no són els mateixos que els dels homes.

Avancem una mica més; els trastorns de la personalitat es classifiquen en 3 grups segons les similituds entre ells, en el cas que ens ocupa el manual diagnòstic diu això:

“El grup B incolu els trastorns antisocial, límit, histriònic i narcisista de la personalitat. Els subjectes amb aquests trastorns solen semblar dramàtics, emotius o inestables”.

El dramatisme i l’emotivitat pot semblar en el cas aquest, més aviat impostada i la inestabilitat pròpia de la seva tasca. Tanmateix aquestes són característiques que ens poden fer pensar en els bezness com a afectats d’un patró de personalitat de tipus B.

 A part d’allò citat més amunt hi ha altres criteris generals a tots els trastorns de personalitat:

“Aquest patró persistent és inflexible i s’estén a una amplia gama de situacions personals i socials (Criteri B) i provoca un malestar clínicament significatiu o deteriorament social, laboral o d’altres àrees importants de l’activitat de l’individuo (Criteri C). El patró és estable i de llarga durada i es pot descobrir que el seu inici es remunta almenys a l’adolescència o al principi de l’edat adulta (Criteri D). El patró no és atribuïble a una manifestació o una conseqüència d’un altre trastorn mental (Criteri E) i no es degut als efectes fisiològics directes d’una substància (p. ex., una droga, una medicació o a l’exposició a un tòxic) ni a una malaltia mèdica (p. ex., traumatisme cranial) (Criteri F”).

Podem observar que de moment compleixen els criteris D, E i F. Però no l’A. I tenint en compte que el diagnòstic dels trastorns de la personalitat requereix una avaluació dels patrons d’activitat del subjecte a llarg termini, i que les característiques particulars de la personalitat han d’estar presents des del principi de l’edat adulta. Hauríem de deixar els criteris B i C com a mínim en dubte.

Pel que fa els dos trastorns de personalitat que es podrien aproximar a les conductes relatades dels bezness (en negreta els criteris que podrien estar complint):

1.      Trastorn antisocial de la personalitat.

A. Un patró general de menyspreu i violació dels drets dels altres que es presenta des de l’edat de 15 anys, com ho indiquen tres (o més) dels següents ítems:

(1) fracàs per a adaptar-se a les normes socials pel que fa al comportament legal, como ho indica el perpetrar repetidament actes que són motiu de detenció.

(2) deshonestedat, indicada per mentir repetidament, utilitzar un alies, estafar a altres per a obtenir un benefici personal o per plaer.

(3) impulsivitat o incapacitat per a planificar el futur

(4) irritabilitat i agressivitat, indicades per baralles físiques repetides o agressions

(5) despreocupació imprudent per la seva seguretat o la dels altres.

(6) irresponsabilitat persistent, indicada prr la incapacitat de mantenir una feina amb constància o de fer-se càrrec d’obligaciones econòmiques.

(7) falta de remordiments, com ho indica la indiferència o la justificació d’haver danyat, maltractat o robat a altres.

B. El subjecte té almenys 18 anys.

C. Existeixen probes  d’un trastorn disocial que comença abans de la edat de 15 anys.

D. El comportament antisocial no sembla exclusivament en el transcurs d’una esquizofrènia o un episodi maníac.

2.      Trastorn límit de la personalitat.

 Un patró general d’inestabilitat en las relacions interpersonals, l’auto imatge i l’afectivitat, i una notable impulsivitat, que comencen al principi de l’edat adulta i es donen en diversos contextos, com ho indiquen cinc (o més) dels següents í tems:

(1) esforços frenètics per evitar un abandonament real o imaginat. Nota: No incloure els comportaments suïcides o d’automutilació que es recullen en el Criteri 5.

(2) un patró de relaciones interpersonals inestables i intenses caracteritzat per l’alternança entre els extrems de idealització i devaluació.

(3) alteració de la identitat: auto imatge o sentit de sí mateix acusada i persistentment inestable

(4) impulsivitat en almenys dues àrees, que siguin potencialment perjudicials per a sí mateix. (p. ej., despeses, sexe, abús de substàncies, conducció temerària, tips de menjar). Nota: No incloure els comportaments suïcides o d’automutilació que es recullen en e l Criteri 5.

(5) comportaments, intents o amenaces suïcides recurrents, o comportament d’automutilació

(6) inestabilitat afectiva deguda a una notable reactivitat de l’estat d’ànim (p. ex.,

episodis d’intensa disfòria, irritabilitat o ansietat, que solen durar unes hores i

en estranyes ocasions uns dies)

(7) sentiments crònics de buit.

(8) ira inapropiada i intensa o dificultats per a controlar la ira (p. ex., mostres

freqüents de mal geni, enuig constant, baralles físiques recurrents)

(9) ideació paranoide transitòria relacionada amb l’estrès o símptomes dissociatius greus.

Com es pot comprovar en línees generals no podem indicar que els bezness per la seva activitat estiguin complint criteris diagnòstics de psicopatologia, si be això no descarta que alguns d’ells si els pugui complir.

D’altra banda des d’un punt de vist psicosocial les actituds dels bezness semblen emmarcades en un sistema de valors propis d’una masculinitat tradicional en que l’home té drets sobre la dona, és a dir que la relació amb les dones és purament funcional i material, a més les dones que van descobertes, i encara més si van vestides al estil occidental (escots, mànigues i pantalons curts, etc. ), són poc decoroses i per tant no mereixen cap respecte per part dels homes.  Així doncs es podria entendre que les accions dels bezness amb les estrangeres, gaudeixen de certa justificació i fins i tot acceptació dins de certs cercles. Per tant relacionat amb una perspectiva més clínica, no es pot considerar a priori una incapacitat empàtica, si no més aviat es substitueix una empatia real i d’escolta de la víctima per el sistema de creences i valors, que atribueixen a les dones europees i americanes unes característiques psíquiques i morals concretes, que els eximeixen a ells de culpa. Aquesta dissociació no es pot associar com hem vist però a un trastorn de personalitat del tipus B, ja que com dèiem no hi ha patologia a priori si no manca de voluntat de conèixer les pròpies emocions i tampoc les dels altres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s