Recorregut a partir d’un cas concret.
Juan Carlos
El Juan Carlos és un home jove de 30 anys, en fa 5 que va ser condemnat per tocar sexualment a una nena d’11 anys. En fa 10 que està diagnosticat d’un trastorn esquizoafectiu i enuresis, té una germana 2 anys més gran que ell; amb el pare té una relació nul·la des del divorci. En el moment de la primera entrevista viu amb la seva mare de 75 anys. Té estudis bàsics i experiència en treballs sense formació especifica. Actuament rep una pensió per una incapacitat total/absoluta, paga les factures de serveis I part de l’alimentació.
En el moment del delicte fa 7 anys, vivia en una habitació llogada a una mare separada amb dues filles al seu càrrec. Una tarda el Juan Carlos es trobava al seu llit en un estat melancòlic pensant en una noia de la seva edat que no li feia cas. Explica que sabia que la nena era fent la migdiada a la seva habitació i que si va dirigir per donar satisfacció al desig sexual que sentia en aquell moment.
En l’entrevista inicial d’execució el Juan Carlos afirma que no l’excita pensar en nenes, que li agraden les dones amb corves, que per això no es capaç d’entendre perquè ho va fer. Alhora que afirma que tot i entendre que no està bé i que ha causat un dany, no ha sentit mai remordiments per haver-ho fet. Es pregunta si pot haver-hi una explicació genetica, doncs el seu pare havia abusat de la seva germana gran quan aquesta era menor. Va ser un cas que es va destapar i la seva germana va superar la victimització.
El primer psicòleg/ga que es troba el responsible d’un delicte d’aquest tipus com el descrit és el professional de l’equip tècnic d’assessorament al jutjat penal, qui fa l’avaluació psico social del penat i qui amb aquesta avaluació proposa al magistrat que el Juan Carlos donades les seves característiques psíquiques faci un programa formatiu de reeducació sexual.
Això és possible donat que hi ha reconeixement, és el primer delicte i és un delicte amb una pena inferior a 2 anys i per tant se li pot suspendre la pena privativa de llibertat condicionada a que segueixi un PFSEXUAL. Hi ha altres supòsits lligats a l’etiologia delictiva en que també es pot aplicar una suspensió especial a delictes amb penes superiors, però no m’hi extendré en aquesta ocasió.
El segon psicòleg amb el que es pot trobar un penat com el Juan Carlos és el Delegat d’Execució de Mesures Penals Alternatives (DEM), en aquest cas, el fet que sigui o no psicòleg és relativament fortuït, ja que no tots els DEM’s som psicòlegs.
El DEM inicia l’avaluació del cas en el moment en que se li assigna i se li dona accés a la documentació realtiva, que en el cas usat com exemple és:
- Sentencia condemnatòria, fets probats
- Auto de suspensió de la pena, acord del programa formatiu, reconeixement dels fets I afectació psiquica.
- Ofici a l’Àrea de Mesures Penals Alternatives de Catalunya. Ordre de procedir a l’execució I seguiment de la mesura acordada.
Després de llegir i analitzar tota la documentació sobre el cas de la que es disposa a la base de dades el DEM el cita a finals de 2015 per realitzar l’entrevista inicial d’execució on es fa una anamnesi completa abordant l’estructura familiar, l’area socio economica, l’àrea sanitaria i una confrontació dels fets delictius i la vivència dels mateixos per part del penat; alhora de la disposició del penat per complir amb les mesures acordades.
Els DEM’s no disposen de qüestionaris psicometrics ni d’escales clíniques per tal de fer l’avaluació en els casos de delictes sexuals, si bé si s’aplica el SARA en la majoria de casos de violència contra la parella. Per tant la valoració de risc en els casos de delictes sexuals en l’actualitat és una valoració a partir del coneixement i l’experiència del DEM sense cap dada númerica que objectivi aquesta valoració de risc.
En els cas del Juan Carlos es valora un risc mig donats els factors de risc:
Patologia mental
Absència de penediment
Baixa auto estima
Desconfiança vers les dones
I els factors de protecció:
Suport del nucli familiar
Estabilitat econòmica
Absència d’antecedents per altres delictes.
Un cop realitzada aquesta primera entrevista d’execució el DEM redacta una fitxa de derivació que envia a la unitat de recursos que és qui deriva el penat a una entitat on complirà el PFSEXUAL i paral·lelament redacta una Nota Informativa al jutjat que ha acordat la suspensió i les condicions per mantenir-la
Finalment el penat es trobarà amb un tercer psicòleg/ga que és el de l’entitat col·laboradora del Departament de Justícia, qui fa una avaluació del penat i dissenya un pla de treball concret per cada cas, en els PF SEXUALS generalment (per una qüestió també pressupostaria) es proposa un treball combinat grupal i individual, però en alguns casos es fan PF únicament individuals.
L’avaluació consisteix en dues entrevistes disgnostiques i se li aplica el protocol SRV 20 a través de les entrevistes el professional intervinent.
De les entrevistes es destaca da’qeust cas concrets que la dinàmica familiar va ser aparentment normal fins als 5 anys quan els seus pares es separen després de que la mare descobreix que el pare abusa de la germana gran del penat.
La relació actual amb la mare és tensa pel control al que la mare el sotmet, diu que li està molt a sobre, per això decideix marxar de casa.valora
Es valora un risc moderat amb la presència actual o recent de fins a 7 factors de risc. Trastorn mental greu, ideació suïcida, problemes per establir relacions, gravetat del dany psíquic, evitació de fer plans de futur, pesimisme I desconfiança vers la intervenció del professional.
De les entrevistes també se’n destaca que té com a trets de personalitat detectats esquizoide, fòbic, impulsiu, inseguretat, ansietat I baixa tolerància a la frustració. També destaca un estil cognitiu rígid amb dificultats per a l’autocrítica; labilitat emocional, baixa consciència emocional i dificultats en l’autogestió emocional; baixa capacitat per afrontar situacions estressants alhora que li costa assumir la demora del reforç.
Intervenció del 3r i seguiment del 2n psicòleg
El psicòleg de l’entitat col·laboradora envia un informe amb el pla de treball on apareixen els objectius grupals:
Contribuir a desenvolupar un canvi cognitiu I comportamental en el penat, que li permeti evitar la seva reincidencia en el delicte sexual i afavorir l’establiment de relacions més saludables, a través de:
- Reconeixer el delicte i la seva responsabilitat
- Reconèixer les decisions I condicions que el sitúan en risc de reincidir.
- Reforçar la seva confiança a través del grup
- Desenvolupar respostes d’afrontament davant de situacions de risc.
- Desenvolupar o incrementar la empatia vers la víctima.
- Prevenir la recaiguda amb un rol actiu i vigilant.
I individuals pel Juan Carlos:
- Comprensió de la seva responsabilitat en els fets que motiven la intervenció
- Reconeixement i control de les seves emocions, especialment l’ansietat.
- Desenvolupar la empatia
- Incrementar la identificació de pensaments irracionals que puguin portar a conductes desviades; diferenciar pensament i acció.
- Identificar i evitar situacions de risc.
- Desenvolupar una major capacitat de generar solucions alternatives davant un conflicte interpersonal.
El DEM redacta amb això l’anomenat informe inicial on s’exposa el pla de treball que el jutjat de referència ha d’aprovar (cosa que gairebé sempre fa).
A partir d’aquí comença la intervenció propiament dita del psicòleg responsable del PF.
A més de les sessions grupals es realitzen fins a 6 sessions individuals més a part de les dues d’avaluació. Aquestes sessions versen especialment sobre el contingut del delicte que per motius de confidencialitat i possibles judicis i conflictes entre penats no es treballen directament al grup.
En el cas del Juan Carlos va caldre fer un treball molt intens al voltant de l’ansietat.
Cap a la meitat del grup el DEM cita al penat per fer una entrevista de seguiment, que consisteix a fer una revisió dels objectius marcats pel penat tan a nivell grupal com individual i si convé reorientar la vivència i les actituds en el compliment del PF.
El DEM haurà fet el seguiment previ a aquesta entrevista a través dels informes de sessió que el psicòleg interventor redacta després de cada sessió grupal i si és necessari coordinantse amb aquest.
S’esgoten les sessions grupals primer i individuals després, en la última es fa una devolutiva al penat; després s’envia l’informe de valoració de l’assoliment d’objectius I de l’aprofitament del PF i es fa una proposta de com procedir en el cas concret del que s’informa.
El DEM també fa una entrevista de devolució i comprova les vivències i aprenentatges del penat. Finalment fa un informe final en que es proposa al jutjat de com procedir (compliment, repetició, substitució), adjuntant l’informe de l’entitat col·laboradora.
En el cas que ens ha servit per fer conèixer com és el paper del psicòlegs en les mesures penals alternatives es dona la següent situació:
El Juan Carlos ha aprés a connectar millor amb les seves emocions i se sent més segur; ha deixat d’obsessionar-li el trobar el remosrdiment i la culpa pel que va fer, però encara li queda molt camí per comprendre els mecanismes que el van portar a cometre els tocaments.
De moment ha aprés que a partir de com entén i sent el que li diuen els altres pot comprendre les seves emocions; per tant es proposa seguir amb un nou PF individual, per guiar el procés d’entendre l’emotivitat subjacent i poder fer una restructuració cognitiva perquè les alternatives per gestionar-la siguin saludables.
Resum
L’avaluació és especialment rellevant a l’hora de decidir la pena acordada, fins al punt que l’actual codi penal permet derivar alguns reclusos a fer programes privats sota seguiment psicòlogic.
La psicologia és fonamental per l’èxit del programes formatius, tant per la tasca psicoeducativa que es fa en les sessions grupals, com la més psicoterapeutica que s’aborda en les sessions individuals.
La intervenció en medi obert té efecte, si bé no hi ha un calcul de mesures psicometriques a nivell oficial, si que hi ha dades de reincidencia, de manera que en el global de les mesures penals aquesta és del 10’4% (9’7% PF I 11’7% TTA). Sempre contemplant els 5 anys següents a la finalització del programa. En el cas dels PF el fet de tenir antecedents és la variable més explicativa per predir incidències en l’execució i la reincidencia, que si es dona és generalment en el primer any i mig.
Pel que fa als tractaments ambulatoris duren aproximadament 2’1 de mitjana i destaca que més de la meitat dels delitctes no son violents. Es triga 1.3 de mitjana a reincidir si es fa, si bé cal reconèixer que la mostra de tractaments és molt petita i fa que sigui més dificil analitzar tantes variables com als TBC o als PF.
Uktena Psychology 