ADICCIÓ A LES NOVES TECNOLOGIES (Per Xènia Foixench Mateu)

ADICCIÓ A LES NOVES TECNOLOGIES

 

ADICCIÓ A LES NOVES TECNOLOGIES

Podem dir que una addicció es la necessitat que té el cos de rebre un estimulant que s’ha convertit en indispensable per ell mateix. Les addiccions són o poden arribar a ser trastorns mentals, perquè l’ansietat de l’addicte per consumir una droga o realitzar activitats plaents és incontrolable i, amb el temps, el condueix a un desequilibri mental.

Les noves tecnologies (internet, mòbils, xats, videojocs…) ens ofereixen, cada dia més, moltes possibilitats majoritàriament positives i sobretot molta facilitat per comunicar-nos. Però poden aparèixer problemes degut a l’ús que les persones en fan d’elles. Les persones amb problemes previs són les que tenen més risc a fer-ne un ús indegut i resulta ser un problema molt comú entre els adolescents i els joves.

L’addicció a les noves tecnologies té molts punts en comú amb altres dependències. El que la diferencia de les addiccions més comuns és que estem davant d’una addicció no química, és a dir, no s’introdueix en el cos cap tipus de substància que produeixi una alteració química.

En la majoria dels casos es tracta de joves amb una baixa autoestima i que tendeixen a fugir d’un món adult que els resulta hostil, refugiant- en les noves tecnologies. A això s’uneix, en el cas dels adolescents, el fet de trobar-se en un període de canvis tant físics com emocionals. La no acceptació de la pròpia imatge corporal, la baixa autoestima, la inseguretat i altres factors, poden fer de les noves tecnologies un refugi ideal perquè els adolescents projectin davant dels altres una imatge “més ideal” o fins i tot “irreal” de si mateix per fer-la més atractiva segons els vigents cànons socials.

Aquesta activitat, dins d’uns límits, no hauria de resultar ser un problema. Es converteix en addicció quan aquesta conducta absorbeix tant al subjecte que l’enganxa i el condueix a la dependència. La persona redueix progressivament el seu camp d’interessos i les seves obligacions, de manera que la conducta adictiva acaba per acaparar la seva vida i no hi ha altres activitats gratificants fora de la conducta motiu d’adicció.

La Impulsivitat, els canvis d’humor, la baixa tolerància a la frustració o baixa autoestima són alguns dels trets que augmenten la probabilitat de patir una addicció.

Els estats de depressió i ansietat, típics de les persones addictes, poden ser conseqüència del problema i no tant l’expressió d’un tret de personalitat o la causa de la conducta adictiva. Les xarxes socials o el xat permeten que persones molt tímides es relacionin, encara que sigui mentint sobre ells mateixos o falsejant informació. Són persones que tenen dificultats per relacionar-se però gràcies a l’anonimat que proporciona Internet, aconsegueixen crear vincles, encara que sigui a través de mentides.

La mateixa addicció els impedeix desenvolupar les seves habilitats socials en la vida real, els fa hipersensibles als judicis dels altres i augmenta la seva inseguretat. A partir d’aquí es desenvolupa una tendència a l’aïllament, es trenquen les relacions socials, es produeix el fracàs escolar i apareix l’agressivitat de vegades dirigida contra els propis membres de la família.

Símptomes d’addicció a noves tecnologies:

· Canvis dràstics en els hàbits de vida per tal de tenir més temps de dedicació a la xarxa.

· Disminució generalitzada de l’activitat física.

· Desatenció de la pròpia salut i/o higiene en favor de la connexió a Internet i/o videojocs.

· Elusió d’activitats importants (socials i/o professionals) per estar més temps connectats.

· Desig de passar més temps davant l’ordinador.

· Deprivació o canvi en els patrons de la son per dedicar més temps a la xarxa.

· Disminució o pèrdua de la sociabilitat com a conseqüència de la pèrdua d’amistats.

· Rebuig a dedicar temps extra a activitats fora de la xarxa.

· Aïllament de la resta de la família. Es passa hores tancat a la seva habitació.

· Es torna esquerp i irascible. Discuteix fàcilment i no atén a raons.

· Menteix per justificar o encobrir algunes de les seves conductes. No reconeix que tingui un problema. No vol parlar-ne.

Tractament de l’addicció:

El tractament ha de ser individualitzat i concret per cada subjecte tenint en compte les seves circumstàncies. El primer pas requereix el reconeixement del problema per part de l’afectat i que després d’entendre el problema, s’adopti una actitud de motivació cap al canvi.

L’objectiu fonamental és prestar especial atenció als possibles motius de base que han pogut propiciar l’adicció.

A nivell personal hem d’avaluar els seus nivells d’autoestima (acceptació del propi cos). Indagar en el terreny emocional (possible presència trastorns associats: depressió, etc …). Explorar la seva adaptació en els àmbits familiar-escolar i social (maneig d’habilitats socials, relació amb els seus iguals, cercle d’amistats …).

Cal indagar en la evolució del pacient per a verificar possibles conductes desadaptades amb anterioritat. Pot ser necessari, en cas d’addicció a Internet, verificar els possibles contactes de risc establerts (drogues, violència, sexe, …).

El tractament serà personalitzat i haurà de tractar les diferents àrees afectades (millora de l’autoestima, entrenament en habilitats socials si s’escau, etc.). Tanmateix cal regular el temps o l’ús adequat del objecte causant de l’addicció mitjançant un programa conductual, que suposi posar sota control extern (pares, educadors …) la conducta en qüestió. L’ideal és que s’arribi a un acord amb l’afectat, per regular el temps (en el cas que no es retiri del tot).

El paper de la família és molt important en el resultat del tractament. S’ha de dissenyar, segons les característiques i rols de les persones implicades, un pla que fomenti la comunicació no coercitiva i la confiança. És probable que s’hagin d’ensenyar estratègies per a la resolució de problemes i ajustar el sistema de funcionament familiar, identificant les persones amb major pes en la presa de decisions.

Cal treballar en la creació d’un nou estil de vida i en la prevenció de recaigudes.

 

Què podem fer per prevenir futures addiccions:

· Fomentar en els joves les activitats de joc al aire lliure i els esports.

· Els pares han de conversar i jugar amb els fills, per millorar la comunicació.

· Els pares han de ser els models dels fills, no ser substituïts per altres referent de la TV o dels videojocs.

· Les escoles han de fer campanyes educatives per al correcte ús dels mitjans i convertir-los en eina d’aprenentatge. Els educadors han d’explicar les conseqüències que tenen aquests mitjans.

· A l’hora de consumir continguts de TV e Internet s’han de triar els que siguin models positius que transmetin valors i emocions que el nen sigui capaç de processar i comprendre.

· Es important que els nens des de petits facin activitats creatives com: lectura, dibuix, esports, música.

· Posar límits (franja horària). Afavorir el bon us d’aquest mitjans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s